Article sobre conceptes gestàltics

Entrevista sobre conceptes gestàltics

Parlem sobre conceptes gestàltics

Conceptes Gestàltics. Entrevista a Helena Bellod.

Entrevista a Helena Bellod, Psicòloga Sanitària i Terapeuta Gestalt. Membre titular i supervisor de l’AETG. Directora de l’Escola

· Com s’integra passat- futur- present en la Gestalt?
Un dels principis bàsics de la Gestalt és l’aquí i ara. Jo estic aquí i ara i forma part del meu present pensar que d’aquí a una hora he d’agafar el tren. I forma part del meu present recordar que fa una hora he deixat al meu fill a la llar d’infants. Tot això engloba el meu present actual. Fritz Perls, impulsor de la costa oest, a través de les seves tècniques com és la cadira calenta va posar de manifest la importància d’englobar el discurs passat i futur al moment actual. Tenint en compte l’experiència viscuda i la història que el client explica, ens podem centrar en com el passat està afectant avui dia la seva vida. Laura Perls, en canvi, aposta més en centrar-se en els micro i els macro moviments. El client sempre fa o explica al terapeuta coses que potencialment jo li puc despertar també. I la Gestalt treballa sobre això: “aquí i ara com jo et desperto aquesta emoció”. Durant el treball, ho acabarà relacionant amb la seva història de vida i agafarà les eines per acabar traspassant l’emoció si la teràpia funciona.

· Què és autoresponsabilitzar-se?
Autoresponsabilitzar-se és poder-me fer càrrec de tot el que faig, el que penso i com em sento. Un dels motius principals d’insatisfacció habituals és que estigui sentint una cosa i no la comuniqui, o que desitgi fer alguna cosa i no la faci. Es tracta, d’aprendre a parlar per un mateix, evitant posar-ho tot en la boca de l’altre. Aprendre a parlar des del jo. No és el mateix dir “tu has fet això per fer-me mal” que “he vist que has fet això i jo m’he sentit així”. Amb la Gestalt anem treballant per descobrir què porta a la persona a no fer allò que realment sent/vol/o necessita. L’objectiu és que el que faig, el que sento i el que penso vagin en la mateixa direcció i, així, ACONSEGUIM SENTIR-NOS SATISFETS i guanyem relacions de qualitat a tots els nivells.

· Per què és tan important la relació jo – tu?
El grup terapèutic és un micro cosmos social que permet, auto-observar-te, compartir, comprendre, donar i rebre observacions amb l’objectiu de comprendre com influeix la relació en la pròpia sensació de vàlua. Un punt fort de l’escola és que oferim un tracte molt càlid. Volem que la gent se senti com a casa. El fet que siguem com a màxim 15 persones a classe dóna suficients miralls per treballar i alhora fer pinya; pots tenir diferents persones amb qui ressonar mentre aprofundeixes. Quan un company treballa, treballem tots. És la grandesa del grup: aprendre a sostenir les emocions, a saber què m’està passant a mi amb tot això que està explicant aquesta persona.

· Com entén la Gestalt l’individu dins d’aquest món?
Una de les bases de la Gestalt és la teoria de camp, la qual parteix de la base que tots som un tot. Allò que jo faig afecta el meu l’entorn i el meu entorn m’afecta a mi. És una co-creació constant; una relació que és d’anada i de tornada. En el moment que jo toco algú, aquest algú m’està tocant i aquestes dues coses passen alhora, és bidireccional

· Què és l’adonar-se o awareness?
Des de la Gestalt treballem els tres adonar-se: intern, extern i el fantasia. L’adonar-se intern és tot allò que em passa a mi de pell endins: “estic suant, em costa respirar, estic sentint por…” L’adonar-se extern és allò que tots podem veure, l’obvietat: “el plat és blanc, ara mateix fa sol, el cel és blau…” Són coses que són iguals per a tothom. Finalment, l’adonar-se fantasia, és tot allò que jo arribo a interpretar, els judicis, les creences, els prejudicis… Aquesta interpretació fa que moltes vegades tinguem conflictes per haver deduït i donat coses per suposat, per no preguntar, per no validar el que estem imaginant. Per exemple, en una relació de parella penso: “si ha fet això un cop, em passarà el mateix que l’últim dia i…”. Em poso a imaginar en lloc de validar amb l’altre: “Estic veient això, estàs sentint això? Què t’està passant? Generalment, ho donem per fet i no deixem que l’altra persona pugui canviar o ser diferent. El tenim estigmatitzat. Poder enfocar-nos en el com -com fem les coses, com ens comuniquem, com ens relacionem…- és allò que veritablement ajuda a veure com ho podem canviar si ho desitgem.

· Quin és el perfil de les persones que s’interessen per la Gestalt?
Hi ha gent que només vol venir a fer teràpia individual per treballar un tema concret, d’altres que volen fer un canvi personal i venen com a procés d’autoconeixement o busquen fer un canvi en la seva vida, etc. A la formació, igual. Hi ha gent que s’enfoca més en ser terapeuta i d’altres que d’entrada no ho volen ser. Un aspecte positiu de la Gestalt és que primer fas un procés d’autoconeixement i això és el que et dóna les mateixes eines. En aquest sentit no és tan important que et llegeixis un llibre i sàpigues exactament què és un introjecte o com s’aplica la cadira calenta sinó que hagis pogut viure què significa això per a tu.

Últimament ens trobem molt amb persones que treballen en l’àmbit de la relació de l’ajuda i l’educació. Si una cosa té la Gestalt és que és una teràpia molt eclèctica, que es complementa amb qualsevol àmbit de la relació humana i amb qualsevol altre tipus de teràpia. Tant pot servir a persones que treballen amb gent gran, com amb nens/es, com a un educador social, com a un director d’empresa com a qualsevol persona que estigui interessada a millorar les seves relacions.

· Què s’ofereix a l’escola?
A l’escola oferim diferents formacions, activitats i teràpies. Destaca la formació en teràpia Gestalt en format de cap de setmana i en format entre setmana.

Entrevista a Helena Bellod, Psicòloga Sanitària i Terapeuta Gestalt. Membre titular i supervisor de l’AETG. Directora de l’Escola Gestalt Kairos.