Gestalt Kairos: el temps de l'ara i l'aquí

Per què Gestalt Kairós?

Kairós és un concepte que prové de la filosofia grega i es refereix a una forma de concebre el temps. Partim de la base que hi ha tres tipus de temps: cronos, kairós i schatón.

Cronos és el que més coneixem. Prové de la mitologia grega, era el pare de Zeus, i està associat al temps lineal, cronològic i seqüencial. És el temps que podem mesurar a través dels rellotges i calendaris que avança de manera contínua amb successos que tenen un ordre definit. Així doncs, marca el pas de les estacions i els fets històrics. Diríem que és quantitatiu, acumulatiu i objectiu; és el temps que no retorna, el que envelleix, el de causa-efecte, el del cronòmetre.

Cronos està organitzat de manera eficaç, és el temps dels objectius i dels plans d’acció, no obstant això, podem arribar a ser esclaus del mateix si tenim la temptació de controlar-lo. De la mateixa manera que el déu Cronos es menjava als seus fills per por de ser substituït, Cronos se’ns pot menjar a nosaltres si ens sotmetem només a ell amb frases com: no perdis el temps, el temps no espera, etc.

El Kairós era representat en la mitologia com un deu menors que simbolitzava el moment propici, aquell instant en què les circumstàncies són perfectes perquè succeeixi alguna cosa significativa. Té els seus orígens en la pràctica grega del tir amb arc, i representa el moment en què l’arquer troba la perfecta obertura per disparar la fletxa i encertar. És un temps vertical, el moment viscut amb plena consciència i significat i, sobretot, amb presència. És qualitatiu i no quantificable. Juga un paper decisiu en situacions imprevisibles o inusuals, ja que és l’experiència del moment oportú en què totes les coses són possibles: les condicions estan preparades per un canvi, una decisió o una transformació; és el temps de l’aquí i l’ara, de la sincronització. És el moment en què la poma està madura per caure de l’arbre.  Eurípides el definia com “el millor guia per a qualsevol activitat humana”. Alejandro Corletti Estrada el descriu com “el temps dels moments transcendents, de fets que marquen el camí personal i que ens fa prendre dedicions importants”. Ens permet buidar-nos d’idees preconcebudes que atorguem als fets i obrir-nos al fugaç moment en el qual l’oportunitat es presenta. Així doncs, per copsar el Kairós és important reduir l’ansietat d’atrapar el Cronos.

Schatón és un temps que no succeeix a la vida quotidiana, no és un moment ordinari, es refereix al temps final; al moment en què tot conclou. És la culminació del final dels temps, és el que estudia què passarà al final de la història o d’una era. És un temps totalment simbòlic amb càrrega metafísica i espiritual; connectat amb el propòsit últim de l’existència.

En definitiva, Cronos és el temps quotidià i mesurable, Kairós és l’instant significatiu i transformador dins d’aquest temps i Schatón simbolitza la finalitat o propòsit últim del temps.

Així doncs, des de Gestalt Kairós volem donar nom a la importància del temps terapèutic. Creiem que tenir en compte el Kairós en la nostra pràctica és molt important, ja que ens ajuda a tenir present que l’experiència de cada persona és única i subjectiva. A comprendre que els processos terapèutics no depenen del nombre de teràpies que he rebut (cronos), sinó que ens ajuda a englobar i acollir tota la història de la persona en el moment present. Com a terapeuta, Kairos ens remarca la importància d’estar atents i prendre consciència; d’entendre la necessitat de lentitud, de subtilitat i suavitat en l’acompanyament terapèutic.

Ens ajuda a Entregar-nos a l’experiència present per viure en plenitud i escoltar amb el cor quin és el moment oportú de cada persona.

D’aquesta manera, podem sentir i percebre, amb plena presència, quina és la necessitat que emergeix per a poder-la acompanyar amb consciència. Ens ajuda a llegir a l’entorn i anar més enllà donant sentit a la sincronicitat de l’aquí i l’ara.